La revetlla de Sant Joan

La Revetlla de Sant Joan es celebra arreu dels Països Catalans. La nit entre el 23 i 24 de juny, és una de les més curtes de l’any degut a la proximitat del solstici d’estiu.

Gastronomia

És habitual fer reunions familiars o anar a alguna festa popular a la vora d’una foguera, per menjar tota mena de coques. La més habitual és la de pa de pessic i fruita confitada, però també se’n mengen de recapte ,de llardons, pinyons i de moltes altres menes. Antigament, las coques per aquesta diada eren rodones amb un trau al mig, però avui en dia la talla sol ser canònica, és a dir, fa el doble de llarg que d’ample. També es tradicional prendre vi o cava.

Fogueres

Les fogueres no sembla que sigui una tradició molt antiga, podria tenir pocs segles, però mínim són del segle XVIII.

La nit de Sant Joan s’ha relacionat amb tradicions ambientals entorn del foc; per exemple, hi ha qui creu que les flames allunyen i espanten els éssers imaginaris.

L’Ajuntament de Barcelona de l’any 1780 es prohibia fer fogueres dins les muralles, la festa ja s’havia popularitzat.

Segons la tradició de cada localitat es munten diferents fogueres, o només en una plaça o en un carrer concret. És normal que s’acumulin objectes inservibles de fusta durant tot l’any per fer-les.

Una tradició molt estesa de cremar quatre fogueres, una a cada cantonada de la masia; protegint-la així de tota mena de mals.

Era estès de posar un ninot de palla guarnit al capdamunt de la foguera. Quan el foc cremava fort i encara no arribava al ninot, la mainada l’apedregava per tal que caigués a la foguera i es consumís.

En alguns pobles com ara a Montserrat encenia la foguera el més vell del poble, mentre que en d’altres, com ara Vallespir, era la darrera parella en haver-se casat.

Darrerament, una foguera que s’ha estès molt és la que es fa a la sorra de la platja en festes de joves.

La Flama del Canigó

Des de l’any 1966 gent excursionista i catalanista baixen l’anomenada Flama del Canigó, des del cim de la muntanya i la porten en relleus arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la nit.

Es reparteix a través de centres de repartiment i cadenes de relleu, encenent unes 30.000 fogueres aquella nit.

Pirotècnia

Els nens comencen ha participar en la festa des de ben petits bengales llençant bombetes uns explosius que s’activen pel cop amb el terra i que son inofensius. A mesura que son grans, fer ús d’explosius més potents. Començant amb petards de metxa i traques, petards que cal manipular amb molta precaució. La nit s’omple de fonts de llum i el cel de coets artificials.

Per evitar accidents, les autoritats han determinat les edats necessàries per comprar el petards, però tot així no es poden evitar accidents. Aquella nit els hospitals i els bombers estan preparats.

Balls i danses

Antigament feien balls rodons al voltant de la foguera. On era popular la sardana es ballaven sardanes, però a la resta de territori solien ser corrandes cantades pel mateixos ballaires i desproveides de qualsevol instrument.

Propietats de les herbes

La Nit de Sant Joan és un moment únic per les herbes, hom creu que al punt de mitjanit Sant Joan Baptista les beneeix per tot l’any i aquest és el moment en què tenen més poder, virtuts guaridores o de bona fortuna.

“Les herbes de Sant Joan

tenen virtut per tot l’any”

Era costum sortir al bosc a collir tota mena de plantes.

Joan