Els
castellers són una tradició catalana de construcció humana pròpia
de Tarragona, del Penedès i la seva estructura actual prové ja del
segle XIX.
A
València va tenir el seu origen amb la “Moixiganga” i la
“Muixeranga” que eren un conjunt de balls i castells humans.
El
primer castell es va fer a Tarragona en data de 1770.
Els
més famosos són: “La Colla Vella dels Xiquets de Valls” amb una
història de 200 anys coneguda com la “Colla dels Pagesos”.
Fins
els anys setanta només hi participaven els homes.
Les
qualitats que cal tenir per fer un castell són: l’equilibri, el
sentit de solidaritat, tranquil·litat i uns músculs de ferro.
Es
una pràctica en equip i se’n diu “la Colla”. Fer un castell
consisteix en fer una piràmide, el més estable possible, uns sobre
els altres i al so de la música “dels graellers”, la qual
serveix de guia als castellers.
Habitualment els castellers assajen per trams
donat que per una banda poques vegades poden coincidir tots els
participants i per l’altra assajar per trams genera més confiança
al no haver-hi tant de risc.
Generalment
es realitzen a cobert, en un local amb sostre alt i amb mitjans que
permeten la pràctica amb un risc reduït.
Abans
i després de cada assaig es fa una sessió d’escalfament i
estiraments per preparar els músculs i evitar possibles lesions per
l’esforç.
Són
: la pinya, el tronc, el pom de dalt, el folre, les manilles i els
puntals.
La
pinya és el primer pis que fa de base i on es troba el gruix
de gent per donar suport al castell i fer d’amortiguador de
possibles caigudes.
El
tronc està format pels segons, els terços, els quarts i els
quints (segons el tipus de castell); és el que determina el grau de
dificultat del castell pel nombre de persones implicades segons la
quantitat i l’alçada.
El
pom de dalt està format pels dosos, l’acotxador i
l’anxeneta; és la part superior formada per un pis de dos persones
anomenats dosos més l’acotxador que normalment és el més jove
del castell i per últim l’anxeneta que carrega el castell un cop
ha col·locat els dos peus sobre l’acotxador i aixeca el braç fent
l’aleta.
Els
castellers es calculen per l’alçada en pisos i pel nombre de
persones que els formen; el seu èxit és carregar-lo i
descarregar-lo sense que caigui.
El
folre, les manilles i els puntals tenen la
missió de reforçar el castell, especialment el tronc.
El
vestuari habitual consisteix en una camisa de color amb l’escut de
“La Colla”, un pantaló de color blanc amb teixit resistent, una
faixa negra, unes espardenyes o bé van descalços i un mocador.
És
una actuació d’una o més “Colles” davant el públic,
normalment té lloc a la plaça de l’Ajuntament o al carrer més
emblemàtic del poble o ciutat.
Els
castellers s’anomenen amb noms curiosos; posteriorment se’ls hi
ha afegit el nom de la ciutat d’on són.
En
ple segle XXI, els castellers, s’han consolidat com a patrimoni
cultural català dins i fora de Catalunya. Amb els anys les Colles
han anat augmentat no només en nombre, sinó que també s’han
estès en territori, fins i tot fora de Catalunya.
- Finalització
del castell:
El
castell pot acabar de 4 maneres diferents:
se’n
diu “intent” quan el castell cau abans de carregar-se.
“Intent
desmuntat” quan l’anxeneta o el castell baixa abans de carregar
tota la torre un cop hagi començat a sonar la música de les
gralles i es pot desfer ordenadament.
“Carregat”
si el castell després de carregar-se es cau.
“Descarregat”
si l’anxeneta baixa una vegada ha arribat al cim. Seria el Castell
exitós.
Eva
