Els castellers

• El seu origen:

Els castellers són una tradició catalana de construcció humana pròpia de Tarragona, del Penedès i la seva estructura actual prové ja del segle XIX.

A València va tenir el seu origen amb la “Moixiganga” i la “Muixeranga” que eren un conjunt de balls i castells humans.

El primer castell es va fer a Tarragona en data de 1770.

Els més famosos són: “La Colla Vella dels Xiquets de Valls” amb una història de 200 anys coneguda com la “Colla dels Pagesos”.

• Com es fa un castell?:

Fins els anys setanta només hi participaven els homes.

Les qualitats que cal tenir per fer un castell són: l’equilibri, el sentit de solidaritat, tranquil·litat i uns músculs de ferro.

Es una pràctica en equip i se’n diu “la Colla”. Fer un castell consisteix en fer una piràmide, el més estable possible, uns sobre els altres i al so de la música “dels graellers”, la qual serveix de guia als castellers.

•  Assajos:

Habitualment els castellers assajen per trams donat que per una banda poques vegades poden coincidir tots els participants i per l’altra assajar per trams genera més confiança al no haver-hi tant de risc.

Generalment es realitzen a cobert, en un local amb sostre alt i amb mitjans que permeten la pràctica amb un risc reduït.

Abans i després de cada assaig es fa una sessió d’escalfament i estiraments per preparar els músculs i evitar possibles lesions per l’esforç.

•  Les parts del castell:

Són : la pinya, el tronc, el pom de dalt, el folre, les manilles i els puntals.

La pinya és el primer pis que fa de base i on es troba el gruix de gent per donar suport al castell i fer d’amortiguador de possibles caigudes.

El tronc està format pels segons, els terços, els quarts i els quints (segons el tipus de castell); és el que determina el grau de dificultat del castell pel nombre de persones implicades segons la quantitat i l’alçada.

El pom de dalt està format pels dosos, l’acotxador i l’anxeneta; és la part superior formada per un pis de dos persones anomenats dosos més l’acotxador que normalment és el més jove del castell i per últim l’anxeneta que carrega el castell un cop ha col·locat els dos peus sobre l’acotxador i aixeca el braç fent l’aleta.

Els castellers es calculen per l’alçada en pisos i pel nombre de persones que els formen; el seu èxit és carregar-lo i descarregar-lo sense que caigui.

El folre, les manilles i els puntals tenen la missió de reforçar el castell, especialment el tronc.

• El vestuari:

El vestuari habitual consisteix en una camisa de color amb l’escut de “La Colla”, un pantaló de color blanc amb teixit resistent, una faixa negra, unes espardenyes o bé van descalços i un mocador.

•  “La Diada Castellera”:

És una actuació d’una o més “Colles” davant el públic, normalment té lloc a la plaça de l’Ajuntament o al carrer més emblemàtic del poble o ciutat.

Els castellers s’anomenen amb noms curiosos; posteriorment se’ls hi ha afegit el nom de la ciutat d’on són.

En ple segle XXI, els castellers, s’han consolidat com a patrimoni cultural català dins i fora de Catalunya. Amb els anys les Colles han anat augmentat no només en nombre, sinó que també s’han estès en territori, fins i tot fora de Catalunya.

•  Finalització del castell:

El castell pot acabar de 4 maneres diferents:

• se’n diu “intent” quan el castell cau abans de carregar-se.
• “Intent desmuntat” quan l’anxeneta o el castell baixa abans de carregar tota la torre un cop hagi començat a sonar la música de les gralles i es pot desfer ordenadament.
• “Carregat” si el castell després de carregar-se es cau.
• “Descarregat” si l’anxeneta baixa una vegada ha arribat al cim. Seria el Castell exitós. 
  
  

  Eva