Leyenda de San Jordi

Sant Jordi era un militar romà de la Capadòcia de segle III d.C. que es va negar a obeir les ordres de l'emperador Dioclecià que volia obligar-lo a perseguir els cristians. Per aquest motiu va ser martiritzat i decapitat.  Des del segle IX van proliferar les llegendes sobre aquest personatge.

A Catalunya concretament a Montblanc la més coneguda relata que havia un drac al qual el poble alimentava amb animals fins que van començar a escassejar i van decidir donar-li un animal i una persona.  A partir de aquest moment hi ha dues versions: una que per sorteig va sortir triada per a ser sacrificada la princesa i l'altre versió que el poble estava enfadat va exigir que for la princesa la següent sacrificada al drac.

En el moment en que el drac es disposava a menjar la princesa va aparèixer Sant Jordi sobre un cavall blanc amb un escut daurat i una llança a la mà, amb la que va traspassar el cor del drac i li va provocar la mort. De la sang vessada va brotar un roser de flors vermelles. A partir de aquí també hi ha dues versions: en una el cavaller li ofereix una rosa a la princesa i marxa i en l'altre es queden junts, fins aquí la llegenda.

Es tradició regalar una rosa el dia de Sant Jordi i també un llibre en homenatge a la mort de tres grans escriptors el 23 de Abril de 1616, que eren Garcilaso, Cervantes i Shakespeare.  Sant  Jordi es patró de Catalunya, Aragó , Caceres i Alcoi a més de ser-ho de molts països del món (St. George o Jorge).