- El seu origen:
Els
castellers són una tradició catalana de construcció humana pròpia
de Tarragona, del Penedès i la seva estructura actual prové ja del
segle XIX.
A
València va tenir el seu origen amb la “Moixiganga” i la
“Muixeranga” que eren un conjunt de balls i castells humans.
El
primer castell es va fer a Tarragona en data de 1770.
Els
més famosos són: “La Colla Vella dels Xiquets de Valls” amb una
història de 200 anys coneguda com la “Colla dels Pagesos”.
- Com es fa un castell?:
Fins
els anys setanta només hi participaven els homes.
Les
qualitats que cal tenir per fer un castell són: l’equilibri, el
sentit de solidaritat, tranquil·litat i uns músculs de ferro.
Es
una pràctica en equip i se’n diu “la Colla”. Fer un castell
consisteix en fer una piràmide, el més estable possible, uns sobre
els altres i al so de la música “dels graellers”, la qual
serveix de guia als castellers.
- Assajos:
Habitualment els castellers assajen per trams
donat que per una banda poques vegades poden coincidir tots els
participants i per l’altra assajar per trams genera més confiança
al no haver-hi tant de risc.
Generalment
es realitzen a cobert, en un local amb sostre alt i amb mitjans que
permeten la pràctica amb un risc reduït.
Abans
i després de cada assaig es fa una sessió d’escalfament i
estiraments per preparar els músculs i evitar possibles lesions per
l’esforç.
- Les parts del castell:
Són
: la pinya, el tronc, el pom de dalt, el folre, les manilles i els
puntals.
La
pinya és el primer pis que fa de base i on es troba el gruix
de gent per donar suport al castell i fer d’amortiguador de
possibles caigudes.
El
tronc està format pels segons, els terços, els quarts i els
quints (segons el tipus de castell); és el que determina el grau de
dificultat del castell pel nombre de persones implicades segons la
quantitat i l’alçada.
El
pom de dalt està format pels dosos, l’acotxador i
l’anxeneta; és la part superior formada per un pis de dos persones
anomenats dosos més l’acotxador que normalment és el més jove
del castell i per últim l’anxeneta que carrega el castell un cop
ha col·locat els dos peus sobre l’acotxador i aixeca el braç fent
l’aleta.
Els
castellers es calculen per l’alçada en pisos i pel nombre de
persones que els formen; el seu èxit és carregar-lo i
descarregar-lo sense que caigui.
El
folre, les manilles i els puntals tenen la
missió de reforçar el castell, especialment el tronc.
- El vestuari:
El
vestuari habitual consisteix en una camisa de color amb l’escut de
“La Colla”, un pantaló de color blanc amb teixit resistent, una
faixa negra, unes espardenyes o bé van descalços i un mocador.
- “La Diada Castellera”:
És
una actuació d’una o més “Colles” davant el públic,
normalment té lloc a la plaça de l’Ajuntament o al carrer més
emblemàtic del poble o ciutat.
Els
castellers s’anomenen amb noms curiosos; posteriorment se’ls hi
ha afegit el nom de la ciutat d’on són.
En
ple segle XXI, els castellers, s’han consolidat com a patrimoni
cultural català dins i fora de Catalunya. Amb els anys les Colles
han anat augmentat no només en nombre, sinó que també s’han
estès en territori, fins i tot fora de Catalunya.
- Finalització del castell:
El
castell pot acabar de 4 maneres diferents:
- se’n diu “intent” quan el castell cau abans de carregar-se.
- “Intent desmuntat” quan l’anxeneta o el castell baixa abans de carregar tota la torre un cop hagi començat a sonar la música de les gralles i es pot desfer ordenadament.
- “Carregat” si el castell després de carregar-se es cau.
- “Descarregat” si l’anxeneta baixa una vegada ha arribat al cim. Seria el Castell exitós.
Eva
